&Writing

DE VEGADES LA VIDA

De vegades la vida...
Et colpeja sense por
sopesant les teves forces
per trencar els valors
que un dia et va regalar.

De vegades la vida
et sorpren i somriu.


EN MEMORIA DEL MEU GERMÀ

Entre el cel i la terra,
tan sols hi ha un camí,
que tots hem de seguir.

La tristessa i el dolor,
ens inunda els nostres cors,
quan una persona estimada
empren aquest viatge

Guiat per les estrelles
i la claror del sol,
tots plorem i ens desvordem,
i com un riu que va a morir al mar
així has marxat.

Pero els teus ulls ens miren
observen tot el que fem,
les teves mans ens guien
i el teu cor ens acompanya.

Els pares et van veure neixer
fa ara vint-i-quatre anys,
i tots els dies de la meva vida
estan per sempre arrelats amb tú.

I com tú vas deixat dit:
"Si penses molt amb mi
tant com jo penso amb tú
aleshores segur
que ens tornarem a trobar"
Són paraules que mai oblidarem.

I podem cridar ben fort als quatre vents,
que tots els que t'hem conegut i acompanyat
en aquest curt trajecte de la teva vida,
hem perdut una de les persones
més maravellosses d'aquesta terra.

Sé que ens tornarem a trobar,
i fins aleshores
TONI, MAI T'OBLIDAREM
PER SEMPRE!

Eva 4.09.1965 - 24.02.1990

LA MEVA CREENÇA

A vosaltres pares, gràcies...

Per obrir-me la porta de la vida
i acompanyar-me en el meu camí.

Per guiar-me en la foscor del día
i obrir-me els ulls en els moments durs.

Per ensenyar-me la dolçor del dolor
i fer-me fort i valent el cor.

Per volcar el vostre carinyo
i tindre sempre el vostre somriure amic.

I sobre tot,
gràcies per deixar-me volar.

Em sento plena d'amor,
ple de tendresa està el meu cor
per això el meu fill aprendrà com jo
a obrir els ulls,
a caminar i viure en la seva vida
com he fet jo.
A vosaltres pares, gràcies