&Writing

DE VEGADES LA VIDA...

Et colpeja sense por
sopesant les teves forces
per trencar els valors
que un dia et va regalar.

De vegades la vida
et sorprén i somriu.





EN MEMÒRIA DEL MEU GERMÀ

Entre el cel i la terra,
tan sols hi ha un camí,
que tots hem de seguir.
La tristessa i el dolor,
ens inunda els nostres cors,
quan una persona estimada
empren aquest viatge.

Guiat per les estrelles
i la claror del sol,
tots plorem i ens desvordem,
i com un riu que va a morir al mar
així has marxat.

Pero els teus ulls ens miren
observen tot el que fem,
les teves mans ens guien
i el teu cor ens acompanya.

Els pares et van veure neixer
fa ara vint-i-quatre anys,
i tots els dies de la meva vida
estan per sempre arrelats amb tú.

I com tú vas deixat dit:
"Si penses molt amb mi
tant com jo penso amb tú
Aleshores segur
que ens tornarem a trobar".

Són paraules que mai oblidarem.
I podem cridar ben fort als quatre vents,
que tots els que t'hem conegut i acompanyat
en aquest curt trajecte de la teva vida,
hem perdut una de les persones
més maravellosses d'aquesta terra.

Sé que ens tornarem a trobar,
i fins aleshores
TONI, MAI T'OBLIDAREM
PER SEMPRE!
Eva 4.09.1965 - 24.02.1990

LA MEVA CREENÇA

A vosaltres pares, gràcies...
Per obrir-me la porta de la vida
i acompanyar-me en el meu camí.
Per guiar-me en la foscor del día
i obrir-me els ulls en els moments durs.
Per ensenyar-me la dolçor del dolor
i fer-me fort i valent el cor.
Per volcar el vostre carinyo
i tindre sempre el vostre somriure amic
I sobre tot,
gràcies per deixar-me volar.

Em sento plena d'amor,
ple de tendresa està el meu cor
per això el meu fill aprendrà com jo
a obrir els ulls,
a caminar i viure en la seva vida
com he fet jo.

A vosaltres pares, gràcies